Va prestame poner equí dalgunes de les munches semeyes que faigo nes mios caminates. Nun pretendo describir rutes nin dar conseyos sobre'l meyor camín pa faceles. N'Internet hai abondo d'eses informaciones y lo único que diba conseguir ye confundir.
De toes formes toi abiertu a responder a les entrugues que faiga daquién interesáu en dalgún de los mios paseos.
Fadré una introducción de caúna de les rutes.

sábado, 3 de mayo de 2014

S. Pedru Nora - Picu Llampaya - Uviéu (Ciudá Narancu)

            Domingu, 2 de marzu de 2014           Apeaderu  San Pedru Nora - El Campanal - Vuelta y campu a traviés per un castañéu pa xubir a Quexu - Quexu - Ponte Gallegos - Rodiella - La Vega - Les Llanes - Campu Cimeru - El Finsu - Peña Llampaya - Contriz - Ules - Camín d'Ules a Uviéu - Carretera'l Narancu - Uviéu (Ciudá Narancu).

          "Cuando tengas un problema... camina pa que la to mente y corazón vuelvan tomar el so ritmu." (Anónimu)

          D'Uvieu a San Pedru Nora hai trenes de Feve. Ún d'ellos ye'l qu'utilicé pa empezar la escursión.
         Nun pue fallar. Por fácil que seya'l paséu siempre meto la cazuña. Nesti llargu y entreteníu percorríu entamé les equivocaciones al poco d'entamalu. Llevaba alredor de 1,5 km cuando tuvi la tentación de salime de la sienda pa siguir a la vera'l Nora y xubir a Quexu pela viesca y los praos qu'hai debaxo'l pueblu.
          Superé’l impulsu y siguí. Pero cuando llegaba a Campanal di la vuelta y consumé la meteura pata. El camín pel que paicía que  pasare apocayá un tractor acabóse de secute.
          Taba metíu nuna viesca llena escayos, inclinada y resbaliosa pol agua que cayere los díes anteriores y que siguía como si nunca lloviere.
          El calzáu que llevaba yera’l adecuáu pa dir per pistes pero nun por esa clase terrenu. D’esta miente  patié p’arriba y p’abaxo, a mandrecha y a manzorga ensin rumbu, con mieu a dame un xostrazu  hasta que dempués d’un tiempo que me paició escomanáu salí a unos praos pelos que xubí a Quexu.
          Si daquién-y apetez facer esti percorríu nun-y aconseyo facer daqué asemeyao a lo mío. Sobre too n’iviernu. Siguiendo pela pista bien marcada va gociar muncho más.
           Sacante esti percance el paséu prestóme y eso que l’orpín fixo que llegare a casa con una moyadura abondo grande.
          La primera parte’l paséu al llau d'un Ñora crecíu foi entretenida y relaxante acompañáu pel ruxir del agua y el piar de los paxarinos.
          Del ponte Gallegos al Narancu disfrútase a lo primero d’un paisaxe paecíu, también a la vera’l ríu.
           Dempués per un camín a vegaes bien pindiu y pente árboles, sobre too castañales, subimos a la carretera Brañes pasando antes al llau de construcciones de la guerra civil qu' imaxino que’l gran Víctor sigue recuperando.
          Un tramu casi llanu per carretera y xunto a una corte grandona qu’atopamos a manzorga entamamos a subir per una pista bien pindia qu’ensiguida dexamos p’ascender al picu Llampaya.
          Esta modesta cume del Narancu, que a min paezme la más montañera, ye un guapu miradoriu d’Uviéu y de gran parte d’Asturies.
          Síguese un cachu pela parte cimera del monte pa baxar per un senderu bien guapu y entamar llueu a subir per otru camín a Contriz. D’equí  a Ules per una pista de formigón y pel camín que va casi paralelu a la carretera salimos a la esquina norte del parque Pura Tomás. Tamos n’Uviéu.
          Pasamos al llau del Lobato y enseguidina Ciudá Narancu y en casa a posar la moyadura.
          Magar qu’hubo dificultaes foi una escursión agradable.         
http://youtu.be/dxGNkGaJpcA

2 comentarios:

  1. Hola Arturo, ¡menos mal que no soy solu el que mete la pata!...pero bueno, el casu ye pasálo bien y llegar sin noveda. Guapes fotos con esi verde y la borrina. Un abrazu.

    ResponderEliminar
  2. Lo mío ye preocupante. Pémeque en toles escursiones fago daqué rarro.

    Un saludu.

    ResponderEliminar