Va prestame poner equí dalgunes de les munches semeyes que faigo nes mios caminates. Nun pretendo describir rutes nin dar conseyos sobre'l meyor camín pa faceles. N'Internet hai abondo d'eses informaciones y lo único que diba conseguir ye confundir.
De toes formes toi abiertu a responder a les entrugues que faiga daquién interesáu en dalgún de los mios paseos.
Fadré una introducción de caúna de les rutes.

jueves, 21 de abril de 2016

Prestosu paséu peles Ubiñes: picos Fariñentu y Tapinón

          Domingu, 25 d'ochobre de 2015          Tuiza d'Arriba - Camín al Meicín - A los pocos metros esviación a mandrecha xunto a caseta del agua - Vallines de Coriscu - La Cuenl.lona - El Bocarón - Per senda hacia l’oeste a la base'l Fariñentu - Picu Fariñentu- Baxada pel mesmu o asemeyáu camín a la base'l picu - Dirección norte-noreste per baxu'l L.leguturbiu - Valle de Retertoriu - Sin llegar al l.legu y la braña del mesmu nome, vamos per baxu de les cayides de Siegalavá - Pel sur del mayáu Corros - Direicción sur hacia la colladaTrave - Con dirección oeste subida al Tapinón - Baxada con direición S- SE a un l.lagu artificial - Siguir con direición este hasta enllazar col PR AS 89 - Sin dexar el PR, dempués de pasar varies portiel.les llegamos a Tuiza d'Arriba. 

          "Nel monte, al igual que na vida, cometemos dellos equivocos de base a la hora d'orientamos. Por exemplu, cuando vamos xubiendo y vemos a daquién caminando más arriba de la posición na que mos atopamos, tendemos a pensar que conoz meyor la ruta que nós y al siguilu, pue que acabemos toos perdíos." Juanjo Garbizu

          Distancia: 16,54 km
          Finaliza nel puntu de partida (circular): Sí
          Desnivel acumuláu subiendo: 1470 m
          Altitú máxima: 2178 m
          Desnivel acumuláu baxando: 1470 m
          Altitú mínima: 1211 m

          Son pocos paseos al añu a lo que dalgunos nomen “Los Alpes Tuizos”. Quiciabes nenguna vez pasare de tres. De toes formes siempre pongo procuru en qu’al menos ún dellos seya nuevu pa min.
          Sería la segunda vez que pisare caún d’estos cumales de los que tenía bona acordanza. Sobre too del Fariñentu. El Tapinón resúltame daqué monótonu subilu y más con borrina que foi lo que me pasare nes dos ocasiones.
          De toes formes sabía de xente que xuntare los dos montes nel mesmu día y foi un de los munchos oxetivos que me punxere pal 2015. Eso sería la novedá,
          Tábamos a finales d’ochobre y nun yera cuestión de dexalo pa más alantre. La nieve, que me gusta pa velo, siempre foi un impedimentu pa les mios excursiones. (Nun tengo material nin edá p'aniciar una actividá nueva pa min.)
          Les previsiones meteorolóxiques nun yeren males y al entamu'l percorríu paicía que diba tar bon día. Por embargu, yá a la tarde y subiendo pal Tapinón, entamó a metese'l borrín y nun desapaició hasta cuando taba de vuelta bien pa baxo. De toes formes el fuerte vientu que soplaba allarribón movía la niebla y dexaba por momentos columbrar l'entornu. La contra foi'l primer fríu'l tardíu que dexaba xelaes manes y oreyes.
          A pesar d'estes torgues baxé satisfechu. Pasélo bien y cumplí ún de los oxetivos del añu. De fechu, y 2015 nun diba ser menos, casi siempre de lo proyeutáu la metá...Nun tengo remediu...
          Saliendo de Tuiza, nun sé lo que diría pensando, pero cuando me di cuenta caminare unos ciento cincuenta metros en direición al Meicín.Tuvi que desandalos. Despistes...
         Anque peles vallines del Coriscu, nesta época del añu, hai senderos bien visibles la mio tendencia a nun siguilos p'atayar fae que n'ocasiones consiga lo contrario. Ye dicir arrodiar. 
          Por más que yo nun lo faga pémeque ye aconseyable dir siempre pel camín más marcáu. Llegando a la fonte l'Aguilón (hai una bañera) debe siguise pela sienda de mandrecha que mos lleva a la Cuenl.lona. Ye un pasu d'un espolón rocosu dende'l que dempués de dar varies revueltes déxamos nel colláu pa ensiguidina tener a la vista el L.Leguturbiu y hacia l'occidente'l Fariñentu. 
          Pémeque tenía qu'haber baxao daqué más y pasar más cerca del mayáu Corros. Pasóme lo mesmo qu'a l’entamu'l percorríu. Por atayar tuvi que facer "llábanaculing" unos cuatro o cinco metros.
          De toes formes ye una caminada prestosa y sin gran dificultá.


Powered by Wikiloc

viernes, 15 de abril de 2016

¡Qué guapa ye la seronda! Per Sobrescobiu: Picu'l Cogollu

          Sábadu, 10 d'ochobre de 2015          Soto - 1,5 kilómetros del Camín de Llaímo PR AS 62  (Ruta l'Alba)  - Les Bories - Viesca y  mayáu Aviáus -  Viesca la Condilexa a Collalmonte - Vuelta pela mesma viesca Condilexa al mayáu Cogollu (penriba) - Picu Cogollu - Colláu Cogollu - Colláu Peruques (base norte del Corbellosu - Foz de Corbellosu (Baxando con dalguna dificultá pente cotoyes ,escayos y felechos) - Mayáu Trapa - Mayáu Pandu -  Camín de Llaímo PR AS 62  (Ruta l'Alba) nel Ponte'l Retortoriu - Soto.

          "Que caún sía capaz de saber hasta ónde ye capaz de llegar nel monte ye la meyor forma de tornar a casa satisfechu poles esperiencies úniques que seguro vivió. Nun tendríamos de perder nunca de vista que l'oxetivu nun ye algamar una cima por alta que sía, sinón esfrutar, arriquecenos y volver a casa pa cuntalo a los tos seres queríos." Sebastián Álvaro

          Distancia: 16,51 km
          Finaliza nel puntu de partida (circular): Sí
          Desnivel acumuláu subiendo: 977 m
          Altitú máxima: 1225 m
          Desnivel acumuláu baxando: 977 m
          Altitú mínima: 430 m

          Dende qu’entamé a facer el blog, ochobre de 2012, tuvi claro que lo mío nun yera nin describir nin dar conseyos de los meyores percorrríos. La mio modesta pretensión yera y sigue siendo enseñar los nuesos paisaxes y siguir gociando de los paseos a la vez qu’escueyo les semeyes que me paecen más representatives de la excursión.
          De toes formes, dende xunu de 2013, empecé a poner el track del percorrríu en Wikiloc de mou y manera que creo que pue ayudar, sin confundir, a dalgunes persones que-yos presten, los mios paseos.
          Asina ye que d’esi tiempu p’acá autopláxome copiando les opiniones que dexé en so día nesa bona ferramienta que ye pa los aficionaos al monte o a otros deportes el GPS y Wikiloc.      
          Pal que conoza esta ruta de xuru que-y paicerá estraño que la califique de difícil. Nun-y falta razón porque'l que la punxo difícil fui yo escoyendo caminos pocu recomendables. La primera torpeza foi siguir pel guapu y prestosu fayéu Aviaus - Condilexa hasta Collalmonte. Avistando'l Cogollu dende ellí dime cuenta que, pa min, nun yera posible subir per esa cara y la única solución yera dar la vuelta pa subir per onde suel facelo tol mundu. Esti foi'l primer equivocu. De toes formes nun m'arrepiento porque siempre ye prestoso caminar pelos fayeos y sobre too na seronda.
          Esta equivocación nun fai más difícil el percorríu pero si que lu allarga.
          De xuru que la baxada dende'l Colláu Cogollu al Colláu Peruques (base norte del Corbellosu) pue facese per senderos meyores pero, como tantes veces, fallóme la intuición montañera y a pesar de que tenté de buscar la meyor baxada pémeque nun lo llogré. Cotoyes y sobre too felechos abondo...
          Tovía estrocé más el percorrríu na baxada a la foz del Corbellosu. Equí col felechal munchu más desarrolláu y acompangáu a vegaes d'escayos y cotoyes fíxome sudar tinta pa llegar al senderu onde se crucia'l regatu Corbellosu. Más tarde, yá per bona sienda, antes de llegar al mayáu Trapa na lladera opuesta a la que baxare, dime cuenta de lo que fixere mal. Dempués que caiga la primer nevada dexará al descubiertu'l meyor camín....
          El resume ye qu'una ruta guapa y fácil pue facese difícil si'l caminante, nesti casu yo, nun ponen el conveniente procuru...
          Nun me paez mui aconseyable siguir esti percorríu sobre too nos tramos que describo como pocu recomendables.
          L’otoño, el tardíu, la seronda. Hasta los nomes que-y damos a esta estación del añu me gusten.
          Si siempre son guapos los nuesos paisaxes, nesta época del añu esta guapura acentúase. La variedá de colores de les viesques autóctones ye tanta que los nuesos güeyos nun ven el momentu de dexar de gociar.
          Nesta ocasión, primeros d’ochobre, quiciabes nun llegare a la plenitú. Asina y too, con dalguna torga de la que somos culpables, pasámoslo perbién patiando per estos montes y viesques del guapu conceyu coyanu.
     


Powered by Wikiloc